Noèlia Noèlia Llorens "Titana" parla del seu últim clip "Copeo de Bocairent", de l'estat actual de la música tradicional valenciana, dels seus gustos musicals i més coses.
Publicat: 19-05-2023, 22:25
Font: 
El “Copeo de Bocairent”, és el nou videoclip que acaba de traure Noèlia Llorens “Titana”.
Un tema inclòs al seu primer disc i que canta amb Toni “Violí” i on ha volgut deixar constància dels valors fonamentals de la música que fa el poble per al poble: compartir, acollir, incloure, transmetre allò que som, mitjançant el cant, el ball, el toc i el vers.
Com diu Noèlia, el poble que balla, canta, versa i toca mai no morirà, perquè el poble que viu de l'alegria compartida, té les arrels més fortes i fondes.
ENTREVISTA A NOÈLIA LLORENS "TITANA" A L'ALTAVEU DE RÀDIO POBLA (EMÉSA EL 5 DE MAIG)
Com déiem a la presentació, acabes de traure nou videoclip del “Copeo de Bocairent”. Per què et decantes per esta cançó per al videoclip?
Quan vàrem traure el disc, teníem en ment fer algun videoclip i de les cançons que més ens quadraven era fer la del “Copeo de Bocairent” perquè, com he dit en altres ocasions, per a mi la Vall d’Albaida és una reserva de la música tradicional. Allí continuen fent les danses, estan els cabolos, hi ha tradició de dolçainers/res i tabaleters/res des de fa molts, molts anys i pensem que era el lloc més especial per poder fer un videoclip.
Què has volgut transmetre amb este videoclip?
És ben sezill: d’una manera natural el que és ser poble i mantindre la música tradicional del teu poble, encara que la societat haja anat avançant. Sí que és veritat que la música ha d’anar avançant, conforme avança la societat, les coses ja no són com feia 30 anys.
És mostrar el saber fer dels pobles, el expressar-se en la cultura popular, mitjançant el ball, el toc, el vers, el cant. Nosaltres, al País Valencià, som així. Ho creem d’eixa manera, és la nostra manera de fer la cultura popular i era el que intentem transmetre, eixe comboi, eixos valors de compartir, d’incloure a tothom dins de la festa que té la cultura popular.
Quan naix la teua passió per la música i per què et decantes per la música tradicional valenciana?
No puc dir que em naix una passió. No hi ha un moment concret que dic: sent passió per la música! És algo natural, algo que passa en quasi tots els pobles que sents la banda del poble, sents el grup de danses, al col·legi tens un mestre de música molt involucrat en ensenyar i inventar-se cançons,...
La veritat és que tinc molta sort, principalment per la meua família, perquè la música ha sigut un membre més de la família, com passa en moltes famílies del País Valencià i a banda, la sort de nàixer en Godella, que té eixa cultura de banda de tota la vida.
Jo he escoltat sempre música a casa. Ma tia m’ha criat cantant-me i contant-me cançons i vaig tindre la sort d’anar a l’escola de música a aprendre flauta travessera, al Grup de Danses El Poblet i al remat, tot ha eixit de manera natural.
I m’he decantat per este tipus de música perquè és la que he escoltat sempre a casa i al poble, transmesa oralment, que és com es transmet esta música i sempre ho dic, és la música que jo vull ser, perquè és la música que a mi m’emociona, que a mi m’impregna de curiositat i la que pense que millor que soc capaç de transmetre a les altres persones.
Com passa amb la música en valencià en general, la d’arrel viu també un moment molt dolç: des de la vessant més clàssica, fins a la que busca evolucionar amb noves sonoritats. S’ha rejovenit. S’ha convertit en música intergeneracional, es fusiona amb altres estils ben diferents, com ho hem vist amb cançons com les de Xavi Sarrià, Cactus, Tesa, Auxili, el Diluvi, entre altres. En el teu cas, ho hem vist amb col·laboracions, com les que has fet amb Tito Pontet o amb el “Violi valencià” de Marta Margaix, la nostra tècnica de so. Com veus tu el moment actual i eixa evolució?
El moment actual de la música tradicional, música de riproposta, música folklòrica, que encara que són conceptes diferents, hi ha moments que s’engloben, és veritat que viu un moment molt dolç, perquè s’expressa de moltes maneres, en molts llocs i és una música que no té edat, no té gènere, tot el món està inclòs.
Tots els gèneres i artistes que has nomenat, en algun moment s’han nutrit en estos últims discos de cantaors i cantaores de música tradicional i és que tots venim d’ahi, tots venim de la cultura popular, no podem escapar d’ella. Macaco deia que “Volver al origen no es retrocedir, quizás sea andar hacia el saber”
Esta evolució és molt bonica, molt dolça, però s’han de tindre els peus en terra i fer molt bé les coses, per tal que anem a evolucionar-la, però anem a establir les bases del que hem recuperat i tenim hui en dia.
A l’Altaveu ens agrada saber dels gustos musicals dels entrevistats Què és el que més t’agrada o recomanaries?
M’agrada molt Tito Pontet, que són una colleta molt bonica, els conec personalment i el que fan ho fan pensant-ho molt bé, m’agrada també molt Tesa, així com diferents tipus de músiques que no són del País Valencià: músiques tradicionals d’altres llocs de la península i també de Mallorca.
També recomanaria a la gent que no es quedara només amb els grups folklòrics o amb allò que fa més rebombori, sinó que buscarà altres grups alternatius de música tradicional com poden ser Espai de So a Terres de l’Ebre que fa la música tradicional més pura; els bureos que es fan al nord de Castelló, el bon saber fer de les malaguenyes d’estil que es fan a Alacant,... M’agradaria que la gent s’apropara a la música tradicional no només d’una manera folkloritzada sinó també amb una funcionalitat de compartir i passar-ho bé, de juntar el cant, el ball, el toc, el vers, en el mateix moment i vos puc assegurar que, quan entreu ahi i vos agrade, ja no podreu eixir.
Moltes gràcies Noèlia per estar ací a “L’Altaveu” Enhorabona tant pel videoclip “Copeo de Bocairent” com pel teu primer disc “Titana”.
Gràcies per convidar-me, per la tasca que fas Germà a les xarxes socials, salutacions a Marta Margaix i el seu Violí Valencià i moltes gràcies a l’Altaveu, que crec que fa molta falta i fa molta faena per la música en valencià.
Espere que tot el món veja el videoclip del “Copeo de Bocairent”, que és ben bonic i ens apropa un poquet més al saber del ser poble i del poble que fa música per al poble.