Oller i Guerra presenten el disc "L'agraïment"

"L’agraïment" és un recull de cançons que convida a sanar, a jugar, a empoderar-se i a acceptar el futur desconegut

Publicat: 01-02-2024, 13:15

Font:

El nou disc d’Oller i Guerra proposa un marc conceptual des del qual engegar motors i abraçar la incertesa improvisant. Fa una fotografia del moment de partida que ens transformarà i farà que prenguem noves formes que no ens podem imaginar. "L’agraïment" és un recull de cançons que convida a sanar, a jugar, a empoderar-se, a acceptar el futur desconegut, i també a destruir el patriarcat, a responsabilitzar-nos de les cures de qui ens envolta i a prendre consciència que les morts del capitalisme no són números, sinó persones amb nom, cognoms i somnis.

 

Per al primer avançament del disc, publicat el setembre de 2023, Oller i Guerra va comptar amb la participació de la cantant La Maria, en un tema que és l’agraïment a qui ens ajuda a treure’ns les màscares i despullar-nos, l’agraïment a nosaltres mateixos per prendre consciència i solucionar els nostres problemes sense responsabilitzar la gent que ens estima i amb qui ens donem suport mutu. La cançó ve acompanyada d’un videoclip rodat en analògic, dirigit per la Mònica Casugas i Íngrid Ferrer.

 

El desembre del 2023, el grup va presentar “Ulls”, una cançó inspirada a partir d'una pintura de la filla de Jaume Guerra, que vol reflectir la senzillesa i la llum que ens transmeten algunes persones i que ens fan sentir tranquil·les i amb ganes d'aprendre jugant. Gent que et marca per a tota la vida, que mai et jutja i de la qual mai et sents jutjada. Aquesta vegada el videoclip el va realitzar la directora Sílvia Subirós amb imatges d’arxiu i la tècnica stop-motion.

 

Tot seguit, el gener del 2024, Oller i Guerra presenten un tercer senzill, “El miratge”, en el qual col·labora la cantant i guitarrista valenciana Sandra Monfort, una cançó que parla de l’estafa del patriarcat, de com el poder i el domini que el sistema ha posat en mans dels homes durant anys és, al cap i a la fi, un parany que perjudica tota la humanitat i tot el regne animal i vegetal i, per tant, irònicament, també els homes. Aquesta estafa fa dels homes persones buides que han de renunciar al seu jo per tal d’adaptar-se i complir el seu paper de dominadors. La lletra de la cançó encoratja el canvi necessari i fa palesa la urgència de tenir referents per als homes –que, per sort, cada vegada n’hi ha més–, per tal de recuperar l’amor, perdut ja des del naixement, ja que és aquest amor perdut la causa del dolor que acaben provocant a tot el que els envolta, i també a ells mateixos. Tota aquesta reflexió es plasma en un videoclip realitzat per la productora valenciana Tacto, dirigida per Sonia Bailey, Andrea Coret i Belén Pons.

 

L’àlbum inclou una altra col·laboració, i és la de la flautista valenciana María Gil, a la cançó “Abraçant”. Aquesta composició és una oda al planeta i a l’univers que habitem. Pretén ser una poesia colorista que descriu diferents elements de la natura terrestre-celeste, sense cap sentit metafòric ni cap reflexió profunda més enllà de la simple voluntat d’homenatjar la terra i el cosmos.

 

A continuació trobem “Ciutats modernes”, una cançó que parla de la construcció d’un futur utòpic on les cures són al centre i el veïnat s’encarrega d’abastir-les per tal de crear una comunitat diversa, lliure i feliç. Aquest futur es construeix no només metafòricament, ja que, al cap i a la fi, es parla d’antigues runes i asfalt que han donat lloc a noves llars que componen una ciutat moderna on s’hi pot viure dignament, en col·lectivitat i amb respecte mutu entre els individus. La lletra parla d’obvietats, que es fan encara més evidents amb la perspectiva narrativa emprada, on l’ús del passat genera, més que un futur utòpic, un present palpable, una realitat.

 

Finalment, el disc ens sorprèn amb dues peces instrumentals que connecten amb aquesta dualitat de format que defineix el primer treball de la formació, "Miracle i misteri". La primera és “Campanera”, una versió del mític pasdoble “Campanera”, de Genaro Monreal, cançó admirada pels integrants del grup. La cançó original narra la història d’una dona humil en un petit poble de l'Espanya rural dels anys 50, coneguda com “la campanera” per dedicar-se a tocar les campanes de l'església. La dona és objecte de crítiques de la resta d’habitants en haver-se estès el rumor que un home la visita a les nits. Tot un escàndol, amb els valors morals catòlics de l'Espanya franquista de l’època, que condemnaven tota relació sexual fora del matrimoni. Tot i això, la campanera, en silenci, alça orgullosa el cap, ja que coneix la veritat: el misteriós cavaller és en realitat el seu marit, fugat de la justícia, segons algunes interpretacions, per haver lluitat al costat del bàndol republicà durant la Guerra Civil.

 

La segona peça instrumental és “Aigües internacionals”. El títol vol descriure un oneig frenètic d’alta mar al qual et va transportant la música al llarg dels compassos. D’altra banda, en referència al concepte jurídic que designa, el nom de la peça pretén fer una crida a la llibertat i la cooperació internacional, així com a la preservació del planeta i a la justa distribució dels recursos naturals, temes molt recurrents en el context polític global actual. Amb la crisi migratòria que vivim en diferents punts del Mediterrani, accentuada des de fa dues dècades a causa de guerres i extrema pobresa, són incomptables les persones que moren al mar cada any. Són infants, dones embarassades, famílies senceres que fugen de la seva realitat en busca d’una oportunitat per seguir sobrevivint. La inacció dels governs europeus per cooperar i les mesures xenòfobes que imposen per frenar l’arribada de refugiats ens fa còmplices de la barbàrie als anomenats i suposats països desenvolupats. Un esquinçador solo de bateria que representa un fort crit de ràbia i desesperació, acompanyat d’uns càntics de dol que, amb les paraules “Vides al fons del mar”, busquen homenatjar aquestes persones que han estat víctimes mortals de la desgràcia humana.

 

Per acabar, l’àlbum físic conté una sorpresa, un hidden track. Aquelles i aquells que mantenen la nostàlgia dels CDs, trobaran al final del disc una altra versió d’“Aigües internacionals”. De fet, és la versió original a partir de la qual Oller i Guerra ha arranjat la seva. La peça és un encàrrec a Víctor Oller del Concurs Internacional de Piano Maria Canals i està interpretada pel pianista ucraïnès Roman Lopatynskyi, guanyador del 3r premi del concurs a la 68a edició.

 

 

Concerts:

16 febrer de 2024, Barcelona (Barnasants).

23 febrer de 2024, València (Barnasants).

25 febrer de 2024, Alcalalí (Alacant).

19 abril de 2024, Dénia (Alacant).

28 abril de 2024, Centelles (Barcelona).

 

Compartir: