Jesús Barranco ens parla del seu últim treball, de la situació de la música en valencià i dels nous reptes del Col·lectiu Ovidi Montllor
Publicat: 10-05-2023, 11:50
Font: 
En este nou treball que acabes de traure, què perdura d’”El pèndol i la terra”, el primer disc que vàreu publicar fa 15 anys i en què ha evolucionat Gent del Desert?
Perdure jo que soc membre fundador del grup i els plantejaments inicials. Fem folk-rock, posant énfasi en la part literaria i també és segell nostre l’adaptació al valencià del repertori internacional, aproximadament, una quarta part de les cançons venen a ser això. I una evolució, supose que deu haver existit, però que ha tingut que veure amb factors aleatoris, per exemple la pandèmia ens va obligar a canviar un format de banda de 7 músics que des de 2017 s’havia estabilitzat. He volgut que foren estos músics els qui tingueren part en el nou disc.
T’hem vist acompanyant a Tomàs de los Santos o a Tendur, però sense deixar de costat el teu projecte Gent del Desert. De fet, l’any passat ja ens vas deixar dos temes amb “Les Senyoretes de Nadal” i enguany ho tornes a fer amb dues noves cançons. Això respon al fet que ha canviat la manera de presentar-se musicalment els grups, que ja no espereu a mostrar el vostre treball amb un llarga durada o és per satisfer al públic que cada vegada fa un consum musical més ràpid i efímer i demanda contínuament novetats o és per altres motius?
És un poc tot a l’hora. Estic d’acord amb que els artistes ens expressem en àlbums, però a mi mai m’ha disgustat el format de disc petit, com el que varem traure l’any passat o hem publicat ara, que venen d’abans del confinament i no mereixien quedar-se en una espera indefinida ni ser descartades.
Per si hi ha alguna persona que no ho sap, Jesús és des del mes de gener el nou president del Col·lectiu Ovidi Montllor, que agrupa a artistes i grups del País Valencià que canten en la nostra llengua, substituint en el càrrec a Manolo Mirallles. Està la música en valencià actualment en el seu millor moment? Com ho veus?
Molts indicadors duen que sí que és un gran moment. Tenim una escena tan rica, diversa, plural en estils, generacions, que no oblida referents, que és paritaria, compromesa, solidaria, expansiva, ha sigut capaç de saltar fronteres, ha creat una mena de “Mainstream” amb grups com Zoo, La Fúmiga, El Diluvi, tenim productors de renom, grans estudis de gravació, agències, fires professionals, atenció de certs mitjans, crítiques favorables, hem tingut un període en que les institucions han remat a favor.
Per sort, la situació d’invisibilització i censura de la música en valencià que va motivar la creació del col·lectiu l’any 2005 ha canviat. En els últims anys, s’han obert espais, s’han creat circuits, s’ha ajudat a la creació musical,.... Tot i això, supose que encara queda camí per fer. Quins són els nous reptes i objectius que afronteu des del COM?
Un bon diagnòstic el va fer Moisés Pérez en un article a El Temps, que parlava de la fragilitat d’una aparent època daurada. Per un costat pot haver la possibilitat que hi haja un retrocés en les institucions, si pinten bastos, per un altre, saturació per sobreexposició en xarxes de músics que voldrien centrar-se en produir música més que no fer altres tasques permanentment, ser creadors de contingut. Des del col·lectiu Ovidi Montllor, que integra en l’actualitat 157 músics i cantants en valencià, continuarem defensant sempre la presència social i la dignitat professional dels seus associats i associades que provenen de tots els generes i tots els àmbits. I més enllà de les associats i associades el COM continua treballant en enfortir el sector, potenciant, cuidant el nostre esdeveniment principal que són els Premis Ovidi i l’organització de cicles i concerts homenatge.
A l’Altaveu volem saber dels gustos musicals dels entrevistats i és per això que volem preguntar-te quina proposta o propostes de la música que es fa al País Valencià actualment t’agrada més o recomanaries?
Jo sempre cite la Trinitat de l’Alcúdia: Òscar Briz, Dani Miquel i Toni de l’Hostal, com un nivell superior. Destacaré el treball d’Òscar Briz amb Eduard Marco “Cita prèvia”, que han presentat recentment. Els meus gustos tenen a vore amb la cançó. Gent com Ona Nua, Abraham Rivas, Pau Alabajos, Clara Andrés, Tomàs de los Santos
Imatge: Col·lectiu Ovidi Montllor
"L'Altaveu" de Ràdio Pobla - 25/04/2023 (programa sencer ací)