Parlem de L'Últim Europeu, del seu últim àlbum i de les cançons que conté
Publicat: 26-11-2022, 19:56
Font: Redacció #músicaenvalencià 
Tot en la vida s'explica mitjançant dos factors: el temps i l'amor. El primer és limitat, unidireccional; mentre que el segon pot ser infinit, inesgotable i fluir en dos o més direccions. Aqueixos dos elements combinats creen i determinen la pràctica totalitat dels nostres sentiments i dirigeixen els nostres passos mentre provem, fallem i, finalment, encertem. En definitiva: mentre aprenem.
Aqueix fascinant viatge d'aprenentatge que és la vida es transforma simbòlicament en el trajecte bidireccional que uneix les ciutats de València i Barcelona sota la visió dels cosins Lacasa, Josep i Rafa. Ara que el primer ha abandonat la seua ciutat natal per a residir en la segona, el Corredor Mediterrani que dona títol al nou disc de la parella com a L’Últim Europeu canalitza gran part de les reflexions que fan sobre les seues vivències, comunes i individuals, passades, presents i futures. A través de 10 cançons de pop-rock que beuen d'artistes indie dels 90 i els 2000, els cosins parlen d'amor, d'amistat, de creixement i de maduresa, sempre amb un ull posat en la nostàlgia i un altre en l'esperança de continuar avançant pel camí correcte. Que no és un altre que el que nosaltres mateixos vulguem marcar-nos.
El segon àlbum de L’Últim Europeu arranca amb la seua cançó homònima, que encén el motor energètic que tots necessitem: les ganes de viure. Amb un to lleugerament èpic, ‘Corredor Mediterrani’ ens insta a mantindre la tensió del dia a dia per a escapar de la monotonia. A partir d'ací, el disc planteja reflexions en tres eixos temporals: les que miren al passat, les que aborden el present i les que construeixen de cara al futur. En el primer grup trobem cançons com ‘Vents del nord’, l'aire melancòlic del qual casa amb el record de l'estada dels cosins a Polònia i República Txeca, on, a més de germinar la banda, van aprendre a gestionar, entre altres coses, l'absència, els records o l'oblit. Una altra, amb un punt shoegazer, és ‘Ctrl + z’: la fantasiosa il·lusió de donar-li la volta a la línia del temps per a desfer errors. I, potser la més nostàlgica de totes, ‘Gesmiler’: un viatge conjunt als seus anys d'adolescència. La casa de la iaia, les bicicletes, l'olor de gesmiler. Un tema que ens recomana tornar a la senzillesa dels nostres dies passats per a reconéixer-nos en el present.
L’Últim Europeu va ser fundat pels cosins Lacasa durant la seua estada a les ciutats de Varsòvia (Polònia) i České Budějovice (República Txeca), acabant la seua maduració a les ciutats de Barcelona i València, on actualment roman viu el projecte. El grup va debutar en 2019 amb un primer disc, sota el nom de Naus espacials i altres objectes per identificar (autoeditat, 2019): un llarg produït i barrejat per Ve Martínez (Epsilide Studios, VLC), i masteritzat per Víctor García (Ultramarins Costa Brava).
Amb el primer àlbum publicat, L’Últim Europeu va tindre l'oportunitat de presentar l'àlbum en diferents espais i esdeveniments en terres catalanes i valencianes, atraient de forma continuada a un major nombre de persones seguidores del seu treball.
Finalment, en 2020, van publicar el seu últim single, anomenat ‘Ema’, produït per Jordi Bastida (Chico Jorge, Carlos Sadness, i Els Pets), barrejat i masteritzat en els estudis Bucbonera per Tomàs Robisco, i que va suposar un revulsiu canvi d'imatge i disseny liderat per l'artista Enric Alepuz (Gener, Capricorn Un, Tórtel).
En 2022 tornen amb contundència presentant el seu segon llarg titulat Corredor Mediterrani. Un total de 10 cançons, gravades i produïdes de nou per Jordi Bastida, mesclades per Santi García (Ultramarins Costa Brava) i masteritzades per Víctor García. Un disc banyat en influències de l'altre costat de l'Atlàntic com Deerhunter, The War on Drugs i The National, així com en altres més pròximes com Els Planetes, Pau Vallvé i Antònia Font; i amb el qual ens pugem a un tren que ens transporta a les vivències més banals i realistes de la decadència del moment, amb vista a l'optimisme i al renaixement col·lectiu a partir de la diversió, la inspiració i els sentiments més profunds.
Un present sobre el qual també ens donen algunes claus. En primer lloc, que cal dir més “et vull”. ‘Estic per el teu’ és, en aqueix sentit, una declaració no sols d'amor sinó també d'intencions. Amb una sonoritat pop quasi innocent, els cosins postulen ací que manifestar l'amor és quasi tan important com sentir-lo. I no és una cosa que haja de deixar-se per a demà. En aqueixa mateixa línia romàntica, ‘Tard’ dibuixa aqueixos moments de lucidesa quan entens per què mestresses a algú, per què una relació funciona i com aquesta es cuida dia a dia. Però si hi ha una cançó que s'alça com a oda al present, aqueixa és ‘Empastre’. Carismàtica i generacional, relata una eixida nocturna, amb la seua mañaneo subsegüent, homenatjant els amics, els bars, els plans i, en definitiva, als fars que ens guien per a seguir avant malgrat les dificultats. Viu ara o calla per sempre.
A la llum de totes aqueixes lliçons, l'últim grup de cançons poden funcionar com a sanes projeccions de futur. ‘Carnestoltes de Venècia’, per exemple, ens recomana construir la nostra identitat sense màscares ni poses: sent naturals i fidels a nosaltres mateixos. ‘Premi de muntanya’, en canvi, subratlla la importància d'anar obtenint xicotetes victòries en el nostre ascens a la maduresa. Amb un ritme accelerat i esforçat, sembla construïda sobre una pedalada després d'una altra de guitarra, conduint-nos per un nou camí sempre estimulant. Per al tancament queda ‘Salt d’altura’, un crit reivindicatiu que encara creu que construir un món millor per a tots és possible. Lluny de plantejar un missatge pessimista i desesperat, clama per la resistència i la no rendició. El vers final “I estem perduts, o això pareix / Te solució, la trobarem” no deixa lloc a dubtes.
Amb un so homogeni i sense fissures, Corredor Mediterrani agradarà als fans dels Planetes, però també als de bandes com a Real Estigues o Snail Mail. La producció de Jordi Bastida (a.k.a. Chico Jorge) li aporta aqueix fi acabat de noise a les guitarres, que converteix la fórmula pop de L’Últim Europeu en una cosa més lluminosa i profund. La nitidesa de la seua lírica i els seus missatges, a més, confereix a l'àlbum un caràcter generacional molt capaç de generar empatia, motiu pel qual Corredor Mediterrani naix amb clara vocació de convertir-se en disc de capçalera. Un àlbum, en definitiva, que t'ajuda a interioritzar la màxima que diu que cal gaudir i estimar cadascuna de les coses que tens (i vas tindre) i que et fan ser feliç. En altres paraules: abraça el passat i el present perquè el futur t'abrace a tu.