En aquesta huitena cançó del seu nou disc, el músic valencià és autor de la lletra i interpreta tots els instruments
Publicat: 26-01-2023, 11:14
Font: 
Després de posar música a poetes com ara Ramon Ramon, Eduard Marco o osep Piera, Carles Dénia ha escrit un poema alexandrí, ple de suggestives evocacions a la natura mutant i a altres autors clàssics, i torna a la música d’arrel amb tonades populars valencianes i tocs deJ reminiscències africanes.
El disc, els temes del qual Dénia ha anat lliurant periòdicament a les plataformes i xarxes digitals, eixirà editat en format físic enguany. És un conjunt de poemes d’autors contemporanis i d’altres de propis, i inclou també algunes versions. “Mussol” és un disc íntim, fet sense pressions, creat en la solitud de l’estudi del músic que, com l’au rapaç que dona nom al disc, està a l’aguait de lletres i melodies del seu gust. I fins i tot, en algunes cançons el mateix Dénia interpreta tots els instruments, com és el cas de “Si poguera”.
"Si poguera enfilar barrancs i sendes de pedra,
i assolir les crestes més altes de la muntanya,
com crissàlide embolicar-me en capoll de seda,
i fer muda per despullar-me de pell humana.
Canviaria el nas per musell i la mà per salpa,
i la boca per gargamella d'ullals farcida,
per poder custodiar a força de queixalada
les ossades i altres despulles de carn podrida.
Si jo poguera me'l deixaria
perque este món jo mare no l'entenia...
Si poguera jo perdre l'hàbit de la paraula,
conversar amb el crisantem i la clavellina,
entonar amb veu d'estornell melodia estranya,
i emetre un rugit ferotge de bèstia esquiva.
Com un cèrvol ferit de mort per un raig de lluna
bramaria embojit d'amor en nit estelada,
vessaria per boca meua violenta escuma,
i beuria l'aigua dels tolls i de la rosada.
Si jo poguera me'l deixaria
perque este món jo mare no l'entenia...
Si poguera estendre les ales de garça blanca,
i deixar-me caure de tos des de dalt d'un cingle,
i de sobte tornar-me peix de lluenta escata,
nadaria corrent amunt per trobar el vincle.
Quan arribe la mà que invoca a les criatures
i ens reclame per retornar la prestada vida
gaudiré del darrer instant mentres este dure
rebolcant-me com un senglar en la tèbia argila.
Si jo poguera me'l deixaria
perque este món jo mare no l'entenia..."
Amb aquesta, són ja huit les cançons de “Mussol” que s’han publicat fins ara:
1) Poema per a la nit de Cap d’Any (lletra de Ramon Ramon)
2) Puc veure a través (lletra d’Eduard Marco)
3) Oda Apatxe a València (lletra de Ramon Ramon. Cançó guanyadora del certamen Terra i Cultura
2022 al millor poema musicat de l’any)
4) Als amics de tristor (lletra de Maria Beneyto. Versió de la cançó d’Eva Dénia)
5) Del destí en tinc prou de saber (lletra de Ibn Yanniq/Al Russafi/Josep Piera. Versió del mateix Dénia
de la cançó de apareguda com a bonus track al seu disc “El paradís de les paraules”
6) La cançó del llaurador (versió de la cançó d’Ovidi Montllor)
7) La festa (lletra de Josep Piera)
8) Si poguera (lletra de Carles Dénia)
Tots aquests temes i els propers es poden escoltar en les plataformes digitals i xarxes socials de l’artista.