Kela: «La vida està per apostar per aquelles coses que et motiven, pels teus somnis»

Hui divendres 9 de juny tindrà lloc la gala d’entrega dels Premis Sons, promoguts per l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona, una gala que enguany comptarà, a més, amb el concert de Kela, presentant el seu disc “El Mirall”.

Al programa L’Altaveu de Ràdio Pobla vàrem parlar amb ella perquè ens contara més coses sobre el seu projecte musical i sobre el concert del divendres 9 de juny.

Per a qui no la conega encara, Kela és el nom artístic de Raquel Mengual, de Pego (la Mariana Alta), un poble bressol de grups i artistes de música en valencià en actiu com tu o Smoking Souls, però de molts altres com La Gossa, Reacció, Lilit i Dionís i un llarg etcètera. Què té la comarca i Pego en concret, que ha donat i dona tants i tan bons artistes? L’efecte de la llavor sembrada per la Gossa o hi ha més efectes?

La veritat és que esta pregunta prou recurrent, perquè és una cosa que crida l’atenció i entenc que al final és una suma de factors. Sempre dic que he tingut la sort de nàixer en una terra on l’herència cultural és envejable, he tingut la sort de tindre molts referents a nivell musical, com poden ser La Gossa o ara Smoking o també altres, com escriptores, que han sigut professores meues: Elvira Cambrils o Maria Dolors Pellicer, que sempre les tinc ahí com el record d'haver sigut persones amb les quals jo sempre m’he pogut emmirallar, que d’això va el disc i supose que partint d’un bon substrat per a continuar creant.

Tot just fa ara un any del llançament del teu primer disc “El mirall”. Satisfeta imagine per la rebuda i pel fet d’haver-te consolidat en la nostra escena.

La veritat és que estic molt contenta amb la rebuda i l’acollida del disc en general i del reconeixement que ha anat tenint. I jo no sé si diria que artista consolidada perquè el límit entre emergent i artista consolidada la veritat és que no em queda ben clar. Però sí que este primer treball ha fet que estiga present a l’escena valenciana i molt contenta, la veritat.

Kela, parla’ns del teu primer disc ”El Mirall”, què expresses a través d’este treball?

“El mirall” vol contar, a través d’històries, experiències, que totes podem haver viscut, d’una manera o l'altra, com acaba conformant-se el nostre món interior a través del món exterior de què ens ha passat, de les persones que hem conegut.

I Kela una vegada trau un disc, atures el procés creatiu o aquest és continu i ja tens embastades noves cançons? Com és eixe procés?

Tinc noves cançons, que no sé exactament quan voran la llum, pot ser que alguna prompte.

Pel que fa al tema del procés creatiu, és una cosa que va fluctuant com la vida, no és una cosa lineal i, en alguns moments, tot i que ens encantaria ser supercreatives a tota hora, és una cosa impossible. També cal aturar-se, fer una pausa, respirar, carregar-se d’energia i trobar noves inspiracions que puguen fer reprendre el procés creatiu amb més energia.

Sandra Monfort va publicar un article a la revista Enderrrock on parlava en primera persona de la precarietat de la música i del seu anhel d’una vida tranquil·la i que, com comenta, possiblement tindria si treballara a una escola, però tot i això, havia volgut apostar per la música, pel seu somni. I hem trobat un cert paral·lelisme amb el teu cas, que vas fer Medicina i vas deixar eixa professió per la música. Què et motivà a fer-ho?

Tot i ser, com tu dius, una feina precària la de la música, pense que la vida està per apostar per aquelles coses que et motiven pels teus somnis i tot i que pot ser una feina com ser mestra o metgessa dona certa estabilitat i tranquil·litat en eixe sentit, però també pot ser que no t’acaba d’omplir altres coses de la teua persona. Sempre es pot compaginar, però l’ideal és poder viure de la música exclusivament i que per intentar-ho no siga.

On fallem, per què els nostres artistes i grups no viuen del seu treball?

Són una sèrie de circumstàncies, però el suport institucional és fonamental. No crec que siga l’única clau. M’agradaria destacar que la indústria musical ha emprés un camí durant els últims anys i s’ha vist com una millora considerable i caldria seguir en esta línia i espere que siga així. Sí que caldria apostar per obrir portes a propostes no tan “Mainstream” i crear espais on esta es poguera donar, però està clar que sense un suport econòmic real està complicat. Si amb suport ja és complicat, sense ell, és impossible.

I tornant al concert que faràs a la Pobla de Vallbona a la gala dels Premis Sons. Què vorem i escoltarem en el teu directe ací a la Pobla? Amb quin format actuaràs?

Anirem amb format banda a presentar “El Mirall” i en esta ocasió i per als concerts que venen a partir d’ara a l’estiu, tindrem una component més. Estic molt contenta de que la banda vaja creixent i el projecte també, així que vos convide a vindre, que serà molt especial i potser hi haja alguna novetat en el directe a banda de la nova incorporación.

A L’Altaveu ens agrada saber dels gustos musicals dels nostres entrevistats. Del que es fa ara al País Valencià en la nostra llengua, quina és la proposta o propostes que més t’agraden o recomanaries?

La Sandra Monfort em pareix una artista increïble i Marala, que és l’altre projecte que té, és una fantasia. Ara de més recent, tinc molt present a La Maria, que és d’Oliva, al costat de Pego i la proposta que té és molt transgressora i pense que tindrà un gran futur.

Moltes gràcies per acostar-te hui a l’Altaveu i et vorem i gaudirem del teu directe divendres dia 9 a la gala dels Premis Sons.

Foto: via facebook Kela (@cheveremedia)