Ja està fora "Desnivell positiu", el terder disc d'Atlàntic

Després d'avançar fins a tres singles, Atlàntic publica el 6 de febrer ‘Desnivell positiu’, el tercer disc de la banda de València que arriba poc més més de tres anys després de ‘Volem els ponts’, àlbum amb el qual van aconseguir el reconeixement de “Millor disc pop” als Premis Ovidi de 2020. Disponible en vinil i descàrrega digital (a més de les plataformes de streaming), ‘Desnivell positiu’ arriba amb onze cançons que fan gala d’un plantejament pop amb una important dosi d’electricitat i maduresa. El nou treball es presenta el 15 de febrer al Loco Club València.

Ara, per fi, Atlàntic revela al complet el seu nou disc, format per onze cançons. La banda de València es va marcar un nou rumb amb ‘Volem els ponts’ i continua aprofundint en el seu propi so amb ‘Desnivell positiu’. Un nou treball (el quart si comptem la EP homònim que van debutar en 2014) amb el qual pretenen consolidar-se com una de les referències del pop que es fa al país.

‘Desnivell positiu’ presenta onze cançons gestades a foc lent en els últims tres anys i gravades de manera molt particular: la base rítmica en directe Novo Estudis (Picassent), mentre que les veus i la resta d'arranjaments es van cuinar en l'estudi de la banda. Produït per Atlàntic, la mescla i masterització del disc ha sigut cosa de Carlos Soler Otte. El resultat: un disc que mescla la immediatesa del directe amb capes d'arranjaments pop que van afegir en l'estudi. 

Si la improvisació va ser la marca de la casa en l'anterior treball, amb ‘Desnivell positiu’ han ampliat el mètode compositiu, el ventall estilístic i interpretatiu. Sense renunciar a descàrregues de pop directes com ‘Baina!’, ‘Anna Krushchenko’ o ‘Mig ple’, Atlàntic ha buscat noves fórmules amb canvis inesperats de tonalitat (‘Monstres’, ‘Sibèria’), ha tornat a treballar al servei de la tornada pop que t'enganxa des de la primera escolta, com en ‘Animal’, ‘Esclat en la cara’, ‘El teu propi cel’ o ‘El mestre de l’amor’, i ha fabricat progressions musicals que esclaten en els últims segons (‘Un nou pla’, ‘Podem ballar’). 

Compositivament parlant, Atlàntic diversifica el seu camp de creació. Encara que Josep Bartual continua signant la majoria de les cançons, la banda ha guanyat amb les aportacions de María López, no sols com a creadora sinó també com a intèrpret. També es consolida el format trio del grup, que completa Thomas Mantovani amb la seua habitual solvència a la bateria.