Entrevista a Àlex Seguí (La Gossa Sorda) a L'Altaveu de Ràdio Pobla

Entrevista a Àlex Seguí al programa "L'Altaveu" de Ràdio Pobla, emés el 21 d'abril

Àlex Seguí serà, sense cap dubte, junt amb Josep Nadal, un dels grans protagonistes del concert Horitzó País Valencià.

I és que, si hi ha un grup amb qui tot el món somia la seua tornada, eixe és La Gossa Sorda i poder tornar a veure als seus dos cantants junts damunt de l’escenari, és d’alguna manera fer realitat eixe somni.

Malgrat que deixareu els escenaris amb La Gossa, tant tu com Josep Nadal no els heu deixat del tot i a tu, t’hem pogut vore col·laborar amb Auxili o Smoking i a Josep amb La Fúmiga o amb No Falla. Com déiem en la presentació, serà molt especial per a tota la gent que estarem al concert, però supose que també ho serà per a vosaltres Que ens pots avançar del que vorem amb la vostra actuació al concert de demà dissabte?

Sobre el concert del dissabte, la veritat és que no podem donar més informació de la necessària perquè l’objectiu és fer una sorpresa, però anem a intentar que siga una intervenció que resumisca molt simplificadament i molt sintetitzadamente el que va ser La Gossa Sorda, en quant a missatge, un poc de l’essència del directe o de l’actitud de nosaltres a l’escenari i sobre tot amb l’ajuda de companys i companyes que ens tiraran una mà amb la música, perquè nosaltres, Josep Nadal i jo, no podem generar una banda ara mateix en pocs dies i en poc temps.

L’objectiu és tirar una mà, tenint en compte la situació en la qual estem i el que vindrà i fer un record, com una espècie de recordatori i una sèrie de reivindicacions que estaran a les lletres de les cançons.

Molt s’ha especulat sobre una possible tornada de La Gossa Sorda. No podem deixar passar l’oportunitat de preguntar-te per eixa somiada tornada. Tornarà la Gossa?

La veritat és que nosaltres no tenim objectius de tornar, a curt o mitjà termini. De moment, no serà una realitat. Estem en coses diferents, tenim projectes diferents. Agraïm moltíssim les ganes que té la gent. És un orgull veure com la gent encara se’n recorda del grup i que les cançons encara estan molt vives. Però, de moment, no serà un fet.

El concert s’ha fet més perquè d’alguna manera se’ns va demanar i a nosaltres també ens costa poc pujar a l’escenari, tenint en compte el context, polític i social, en el que estem ara.

De moment, la tornada de La Gossa Sorda no serà un fet, ni a curt termini ni a mitjà termini.

Com veus de fora la música en valencià actual?

És un tema que es parla molt. De fet, és un debat que sempre està obert. Ja estava obert en el seu moment, quan vam deixar nosaltres de tocar. I és cert que el context ha canviat bastant i en alguns aspectes ha canviat per a millor, en altres aspectes no ha canviat gens i en altres aspectes, sempre es poden fer crítiques.

A mi em fa l’efecte que hi ha més varietat musical i això trobe que és una realitat,  pel que fa a estils musicals, hi ha molta més qualitat en l’edició de discos, en el resultat final de les produccions, que tenen molta qualitat. També ha canviat l’espai, les xarxes socials: ara els grups han de generar molt més contingut i de molta qualitat. És més car, al remat, perquè són més fronts als quals has d’atacar i en aquella època, realment, si mires el contingut de La Gossa Sorda, crec que tenim, com a màxim, dos o tres videoclips i ara ja veus, per cada disc, quasi necessites un videoclip per cada tres temes, més el contingut en xarxes que generes. Vull dir, s’ha encarit molt i compromet molt a l’artista, pel que fa al seu volum de treball que té que generar.

Estilísticament, és més interessant, pense jo que abans.

Molta gent pensa que s’ha perdut càrrega reivindicativa i crítica que tenien les lletres de grups com vosaltres o Obrint Pas, per exemple, però també altres que pensen que es bo que la nostra música òbriga també ventalls, a més d’amb estils, i que lletres que parlen de tot. Com ho veus tu?

Sí que és cert que comparant amb les lletres que feien Obrint Pas, Orxata o Aspencat i més grups, perquè sempre ací citem a uns quants grups del moment, però hi havia més grups que a lo millor no van transcendir de forma tan directa,  si s’ha perdut aquella tendència a l’actitud crítica, a la denúncia. Cal veure que el context és totalment diferent, context socio-polític, ara mateix que estem en un context més globalitzat i crec que més crític en altres aspectes.

Però aquells grups, si hi havia aquella tendència, hi ha una qüestió molt important, que ara és una realitat i a moltes i a molts ens posa un poc, sobretot als homes, en un situació de qüestionar-nos un poc i que és la presència del discurs feminista i la presència de les artistes feministes als escenaris i també s’està intentant, més lentament, però se va aconseguint, la professionalitat de tècniques en tots els aspectes d’infraestructura en produccions, sonores i audiovisuals. Això és una realitat, però en molts aspectes no ha arribat on hauria d’arribar. En el discurs institucional, queda bastant i entre els homes, ens costa posar-nos al lloc on deuríem d’estar. Crec que això ha substituït en certa manera aquell discurs crític o aquelles actituds que responien a un context molt diferent que el de ara. En aquell context, al menys des de La Gossa Sorda, era una actitud en contra del govern que hi havia en aquell moment, entre altres coses, defensa del territori, que ara es podria dir que s’ha anat substituint per la defensa del medi ambient, front al canvi climàtic.

I com veus el tema de la precarietat del sector?

És una qüestió que no ha canviat.

És una qüestió molt personal, per a mi no existeix una industria de la música en valencià. Està coent-se, estava i està, si tenim en compte que la majoria dels artistes encara no viuen de la música, no poden mantindré un sou digne de la música. Això en La Gossa Sorda també passava, no som una excepció en eixe sentit i mentre això siga aixina, jo crec que no es pot parlar d’una indústria. Crec que es poden contar amb els dits de la mà els grups que han pogut viure de la música. Eixe factor continua estant ahi

Si a d’això afegim que vivim en un context globalitzat, amb un capitalisme desbocat, que s’evidència cada vegada més: lloguers, accés a la vivenda, és una barbaritat la nova bombolla.

A nivell gobal, jo crec que la societat necessita un “reset” en general i uns canvis de sistema. I crec que eixa sensació d’apatia i derrota la té molta gent.

A mi em sembla curiós que, davant un context com aquest, s’haja obert com unes tendències “mainstream” que estan allunyadíssimes del que és una actitud que posa en evidència la situació. Tornant un poc a la pregunta anterior, una actitud que als anys 70, 80 i 90 era més contestatària, s’ha anat diluint en un context actual i crec que si que és necessària eixa actitud. Crec que és necessària eixa actitud, crec que es necessari que els artistes es posicionen i que facen del seu art un testimoni de la realitat que s’està vivint, però també pense al mateix temps que l’art no pot estar només a expressar les actituds crítiques.També pot servir per a expressar tot l’expectre, tot el palmell d’emocions que puga tenir un artista. Aixina que jo sí que trobe a faltar un poquet més d’actitud en este sentit, no només en la música en valencià, també en molts altres escenaris musicals, però crec també que ens han anat inculcant o inferint una sensació de derrota que fa que les noves generacions no creguen que es poden canviar les coses  o al menys no es crega en els valors revolucionaris, perquè d’alguna manera ens han anul·lat eixa visió crítica.

Vull remarcar que no crec que siga l’única manera d’expresar-se artísticament, de fet pense que els artistes han d’expresssar-se oberta i lliurement.

Finalment, el panorama que tenim, és el panorama que tenim, amb totes les virtuts, que les té i amb totes les seues ombres, que també les té. I a partir d’ací, cadascú haurà d’anar generant la seua opinió i després, com artistes, anar posicionant-se i fent allò que realment creuen que han de fer

A l’Altaveu ens agrada saber dels gustos musicals de les nostres protagonistes i és per això que volem preguntar-te per quina proposta o propostes actuals de la música que es fa al País Valencià en la nostra llengua t’agrada més o recomanaries?

Açò sempre és un poc compromés, perquè si cites a uns grups i no cites a altres. Però bé, a mi, dels grups que pogut anar a veure, perquè m’agrada veure els directes, crec que tenim bandes potents: Marala té un directe molt molt interessant, són un trio original, aporta novetat aporta frescura i aporta un bon fer, una manera de fer que és excel·lent, que és una gran banda. M’agraden molt Smoking Souls, Auxili. Últimament estic seguint bastant a la Cantant d’Oliva La Maria, que fa música de cant d’estil, una mescla de música tradicional, li dona una visió més moderna. Zoo, per suposat, és un grup que m’agrada molt o l’últim de Pep “Botifarra”. Deuen haver-ne més, però no em venen al cap.

Moltes gràcies Àlex per atendre’ns. Que vaja molt bé dissabte el concert i des de L’Altaveu també ens sumem al crit de “Que torne La Gossa!”

L'Altaveu-02 (21 d'abril de 2023) Programa sencer ací